Potser heu sentit parlar de les funcions executives, dues paraules que estan sonant amb força de la mà de la neuroeducació, disciplina que estudia com aprèn el cervell. En aquest post us explicarem què són i com les podem entrenar.

Les funcions executives són les habilitats mentals que ens permeten planificar, organitzar, prioritzar i controlar les nostres accions per aconseguir un objectiu. Aquestes habilitats són fonamentals per a la nostra capacitat de prendre decisions efectives i resoldre problemes en la vida diària. Segons el David Bueno les funcions executives són la torre de control del cervell que gestiona tots els comportaments d’una forma conscient. Jugar a jocs de taula és una manera intensa però divertida d’entrenar i millorar aquestes habilitats, ja que posa a prova les nostres funcions executives en situacions simulades.

Per entendre una mica millor què són aquestes habilitats mentals cal que fem cinc cèntims d’anatomia del cervell. Les funcions executives són el resultat d’una xarxa neuronal distribuïda que implica diferents regions i circuits del cervell. Algunes d’aquestes regions són el lòbul frontal i el còrtex prefrontal que són responsables de la planificació, l’organització i la presa de decisions. Altres parts implicades són el còrtex parietal, implicat en la memòria de treball i la percepció espacial, i l’amígdala, que juga un paper important en la regulació emocional.

Us expliquem les funcions executives que existeixen acompanyades d’algun exemple de moments on la necessiten fer servir i un joc que serveix per entrenar-les:

1. Memòria de treball: és la capacitat d’emmagatzemar temporalment i manipular informació per resoldre problemes. Exemple pràctic: Quan els infants han de resoldre un problema, necessiten mantenir en la seva memòria de treball les dades que els donen, les hipòtesis que van formulant i les operacions que estan realitzant per a arribar a la solució.

2. Flexibilitat cognitiva: és la capacitat d’adaptar-se als canvis i a diferents situacions. Exemple pràctic: quan els infants han de canviar de temàtica o d’estratègia davant d’un repte perquè s’han adonat que la que estaven utilitzant no està funcionant.

3. Control inhibitori: és la capacitat que ens permet seleccionar quins estímuls són necessaris, controlar impulsos i evitar accions inadequades. Exemple pràctic: quan un infant es conté a ell mateix de dir alguna cosa inapropiada o de fer alguna cosa que no està permesa, com cridar a l’aula.

4. Presa de decisions: és la capacitat d’avaluar diferents opcions i prendre decisions eficaces. Exemple pràctic: un infant de primària ha de triar entre dues opcions durant una activitat en grup, com per exemple triar un joc per jugar amb els seus amics i amigues. Per prendre una decisió, l’infant ha de considerar les preferències de tots els membres del grup, així com el temps disponible i altres factors importants per a decidir quina opció és la millor per a tothom.

5. Planificació de tasques: és la capacitat de planificar i organitzar les accions per assolir objectius concrets. Exemple pràctic: quan un infant ha d’organitzar l’horari de la setmana assignant temps per a resoldre cada tasca que necessita realitzar.

6. Velocitat de processament: és la capacitat per processar informació de manera ràpida i eficient per tal de realitzar tasques de forma efectiva. Exemple pràctic: quan un infant ha de llegir un text i respondre a les preguntes corresponents en un temps limitat. La capacitat de l’infant per processar la informació ràpidament pot afectar la seva capacitat per llegir el text, entendre les preguntes i respondre correctament en el temps disponible.

Tot i haver-ne triat un per a cada funció executiva, podem afirmar que en molts jocs de taula s’activen la majoria de les funcions executives. D’entrada, cal que emmagatzemem la informació sobre la mecànica del joc a la memòria de treball per tal de tenir en tot moment clar l’objectiu que perseguim. A més, durant cada torn, els altres jugadors faran moviments dins del joc que poden alterar la nostra estratègia. Hem de redirigir aquesta informació, emmagatzemant-la (memòria de treball) i sent flexibles als canvis (flexibilitat cognitiva) per així, al nostre torn, ser capaços de prendre decisions encertades (presa de decisions) en el menor temps possible (velocitat de processament). En definitiva, les funcions executives són importants per a jugar a jocs de taula i s’activen automàticament mentre juguem. Això ajuda a millorar les habilitats mentals i a desenvolupar la capacitat per prendre decisions ràpides i efectives en la vida diària.

D’altra banda, els jocs de taula no només són divertits i estimulants per al cervell, també tenen un paper important en la socialització dels infants. Jugant junts i juntes, aprenen a compartir, col·laborar, cooperar i comunicar-se de manera efectiva. Això els ajuda a desenvolupar les seves habilitats socials i emocionals, així com a construir relacions positives amb els altres.

Jugar a jocs de taula també fomenta el respecte per les normes i les regles, i ajuda a comprendre la importància de seguir-les per mantenir la convivència en el grup. Això els prepara per afrontar situacions similars a la vida real i a conviure amb altres persones de manera harmoniosa.

Per acabar us recomanem una lectura imprescindible sobre el tema: Cerebro, infancia y juego: cómo los juegos de mesa cambian el cerebro de María Couso.

Libro Cerebro Infancia y Juego de María Couso