Deixar o treure el bolquer?

S’acosta l’estiu i algunes famílies poden sentir neguit pel tema dels bolquers si tenen infants que començaran i3 al setembre. Per aquest motiu hem escrit aquest post, fruit de la formació que va rebre l’equip de la comunitat de petites a càrrec de la Núria Ferrando (fisioterapeuta i psicomotricista) que de ben segur aportarà calma i consciència a les famílies a l’hora d’acompanyar aquest procés.

El procés d’aprenentatge per controlar els esfínters és individual i personal per cadascun dels infants. Així doncs, cadascú segueix el seu propi ritme. Tots els infants tard o d’hora deixen el bolquer, no és res que s’hagi d’entrenar ni calgui cap programa especial. És un procés maduratiu, no lineal que pot durar fins als 4 anys, durant el dia, i fins els 8, durant la nit.

Aquest procés depèn de tres factors maduratius:

Neurològic, quan tenen la sensació de pipi o caca i el propi cos envia una senyal la qual l’infant és capaç d’interpretar i expressar verbalment.
Muscular, quan és capaç de contraure i relaxar la musculatura del sòl pelvià.
Psicològic i emocional (afectiu), quan l’infant se sent capaç d’enfrontar-se a aquest repte.

El bolquer es treu o es deixa?

Algú pot pensar que és el mateix deixar que treure el bolquer, però els dos conceptes son antagònics. El fet de deixar-lo implica a l’infant, ja que ell decideix quan està preparat per fer el pas i quan ho fa, conquereix una fita més en el seu desenvolupament.

En canvi, quan parlem de treure’l, és l’adult qui decideix quan i com fer-ho i es deixa fora de l’equació a l’infant i el moment en què es troba. És en aquest moment quan poden sorgir problemes en l’adquisició d’aquest aprenentatge.

Això no vol dir que no puguem fer res. Hi ha signes i moments que ens poden donar pistes sobre si l’infant comença a estar preparat o no i alguns consells que us poden ajudar a acompanyar aquest moment.

Pistes i consells per acompanyar el procés

Algunes pistes que ens poden ajudar a saber si l’infant està preparat a fer el pas són:

És important que tinguin un cert domini de la parla per poder comunicar les seves necessitats.
Utilitza la primera persona del singular dels verbs i el “jo”.
És capaç de baixar-se els pantalons, malles, etc.
A nivell psicomotriu té destresa baixant i pujant escales sol i corre amb fermesa.
L’infant ens avisa una mica abans, durant o tot just quan acaba de fer pipi o caca.
Mostra interès per utilitzar el lavabo o gibrella.
Se sent incòmode amb el bolquer brut i demana que se’l canviï.
La persona adulta pot fixar-se si comença a fer estones llargues de retenció entre els canvis de bolquers per saber quan fa pipis i a quina hora acostuma a fer caca (així es pot animar-lo anar al lavabo o gibrella)
No vol portar el bolquer.

Consells per acompanyar aquest procés:

Parlar sobre aquest fet o llegir contes.
Deixar-los escollir anar al lavabo o gibrella.
No premiar.
No donar consignes contradictòries, però si passat un temps d’haver-lo deixat l’infant decideix tornar a posar-se’l cal respectar-ho, ja que poden haver canvis que facin que l’infant necessiti tornar a portar el bolquer per sentir-se segur. Per exemple, el canvi de l’escola bressol a l’escola, el naixement de germans o germanes, etc.
Deixar que entrin al lavabo amb nosaltres, així els donem exemple i poden expressar els seus dubtes i neguits.
Anar a comprar roba interior conjuntament i deixar-los que escullin aquelles que més els agradin.
Preguntar-los de tant en tant si volen anar a fer pipi.
No cridar l’atenció, enfadar-se ni ridiculitzar a l’infant si se li escapa el pipi o la caca.

Per acompanyar el procés de control d’esfínters és important treballar plegats, família i escola, tenint present que el procés l’inicia l’infant a casa amb la família. L’equip educatiu continuarem el procés iniciat a casa a l’escola orientant i acompanyant tant a l’infant com a la família.

Per tal que aquest procés sigui emocionalment positiu, la nostra actitud ha de ser calmada i de confiança cap a la capacitat de l’infant. Un procés no és quelcom lineal, pot tenir anades i tornades, pot anar a ritmes diferents i pot haver-hi moment on sembli que s’ha estancat. És per això que hem de ser permissives i respectuoses amb la decisió de l’infant. Promovent que no sigui un procés desagradable ni traumàtic.

Per a saber-ne més…

Recomanacions literàries: