El passat 27 de gener l’escola Vil·la Joana va organitzar la xerrada Conseqüències dels diagnòstics i de la hipermedicalització pels infants i les seves famílies a càrrec de Beatriz Janin, licenciada en psicologia i psicoanalista.
Beatriz Janin ens va convidar a reflexionar sobre la tendència actual a posar la mirada als aspectes biològics, és a dir, sovint es diu que allò que passa a la infància té causes biològiques. Davant d’aquest fet remarca la importància de recordar que cadascú de nosaltres som productes d’una història personal i, per tant, com n’és d’important donar sentit i significat a allò que expressen els infants.
No podem oblidar que infants i adolescents es troben en constant transformació, mentre es van desenvolupant, van construint la seva subjectivitat. La nostra història personal està lligada a altres històries personals a través dels vincles afectius que anem teixint. Així doncs, l’infant es constitueix en la relació amb els altres, dit d’altra manera, construïm la nostra història segons el mirall que els altres ens mostren. Partint d’aquesta idea, l’autora de la xerrada ens convida a reflexionar com en algunes ocasions una etiqueta diagnòstica pot influir en la mirada i, per tant, en aquest procés de transformació.
Ens va situar en el context d’una societat en què és difícil manifestar el patiment i si ens fixem en infants i adolescents, molt sovint no s’acaba de considerar el seu patiment. Assenyala la importància de preguntar-nos, què ens pot estar dient un infant a través del seu constant moviment?
Estem en un moment en què tot es considera en termes d’urgència, s’esborren temps d’espera i sembla que els infants han d’estar estimulats i aprenent constantment. En aquests temps, valorem la importància del temps lliure com un temps d’aprenentatge fonamental? Ens deixem temps per a l’avorriment?
La rapidesa dels estímuls als quals estem sotmesos ens porta a la desatenció i a la hiperactivitat. Per aquest motiu Janin comenta que a les consultes arriben molts infants que presenten desatenció i hiperactivitat. Ens trobem amb infants hiperexcitats, sotmesos a molts estímuls, però també que intenten elaborar a través d’allò motriu allò que no poden tramitar d’altres maneres. L’espai terapèutic els ajuda a entendre què els passa i també a posar paraules als seus afectes.
Generalment, el diagnòstic d’hiperactivitat descriu una sèrie de símptomes. Què fem davant del diagnòstic? Serà important donar sentit al motiu pel qual no atén i al significat de la necessitat de moviment. Ens trobem amb infants que no atenen perquè estan en procés de dol, altres que han viscut situacions violentes i no atenen perquè tenen altres preocupacions. El moviment permanent pot donar compte de la necessitat de voler ser mirat pels companys, pels mestres, pels pares o simplement per ocupar un lloc.
La xerrada va acabar introduint altres diagnòstics clínics com el retard en l’adquisició del llenguatge. L’increment d’aquestes dificultats en els últims temps s’ha vinculat amb la manca d’estimulació durant la pandèmia juntament amb el fet que molt sovint les pantalles reemplacen la comunicació amb els adults. En lloc de calmar amb la paraula s’ofereix el mòbil, així doncs, el mòbil ofereix passivitat davant les imatges que es mouen. I davant d’aquest escenari ens convida a pensar, ens serveixen les tecnologies també als adults per calmar-nos i desconnectar-nos?
Per acabar, ens va oferir algunes idees pensant en el benestar emocional de la infància. Quan un infant es mou de forma impulsiva el podem ajudar oferint-li un sentit lúdic al seu moviment i per altra banda, els infants se sentiran més protegits si l’adult és capaç de contenir. Janin posa en valor la figura de l’adult com a figura d’autoritat i recorda que quan l’infant percep confiança envers l’adult l’ajuda a contenir les seves angoixes.
I l’escola? Cal pensar que l’escola és sempre una oportunitat per veure’s diferent. Si l’escola retorna una mirada d’esperança, aquesta mirada ajudarà l’infant a canviar i a transformar-se.
Carlota Sabaté Torrents psicopedagoga EAP Sarrià- Sant Gervasi i referent a l’escola.
