Arriba el final del tercer trimestre, i amb ell els informes d’avaluació, moment en què molts de nosaltres, recordarem com «LES NOTES» i ho diem en majúscules perquè alguns ho recordarem amb cert (o molt) neguit.
Els anys passen, la societat canvia, les demandes d’aquesta també i l’evidència científica ens comença a demostrar quina és la millor manera d’aprendre. Amb tot aquest mix des de fa ben bé una dècada l’educació s’ha anat transformant, avançant, i aquest canvi en la manera de fer, cap a un aprenentatge més competencial, ha de venir acompanyat necessàriament d’un canvi en l’avaluació. De fet idealment experts com la Neus Sanmartí o l’Hèctor Ruiz entre d’altres ens diuen que és important canviar l’avaluació perquè inevitablement canviarà les metodologies.
«Una de les maneres més eficaces de canviar la manera d’aprendre és canviar la forma d’avaluar. Si l’alumne veu que té èxit memoritzant i recitant definicions, continuarà fent-ho, però si es troba amb una prova en què ha de demostrar que ha entès el que ha après, estarà obligat a aprendre d’una altra manera.» Hèctor Ruiz
A Catalunya, des de fa uns anys s’ha donat pes a aquesta avaluació competencial, deixant de banda les notes numèriques. Dir si un infant és competent amb un 3,8 o un 5,6 no té cap coherència, però amb quatre nivells d’assoliment, que a més es corresponen amb els nivells de la rúbrica. Que un infant tingui un 6 en llengua catalana no indica res. Potser no llegeix gaire bé, però escriu millor. A més cal recordar que l’evidència científica ens diu que quan poses una nota numèrica a un infant (i segurament per extensió a la seva família) la resta que puguis afegir o matisar serveix de ben poc.
Llavors van arribar els nivells d’assoliment No assolit (NA), Assoliment satisfactori (AS), Assoliment notable (AN) i Assoliment excel·lent (AE). I què van fer els cervells de docents i famílies? Fer una relació d’aquests nivells d’assoliment amb LES NOTES que havíem viscut a la nostra infantesa: NA = insufi / AS = sufi / AN = Notable / AE = Excel·lent, sense parar-nos a pensar que abans s’avaluaven els continguts sense necessàriament saber fer. El més mal parat de tot, sens dubte, ha estat l’assoliment satisfactori que és el que volem dignificar avui.
Repassem què ens diu el DIEC sobre algunes definicions:
Assolir: v. tr. [LC] Aconseguir.
Satisfactori: adj. [LC] Que satisfà, especialment un dubte, un clam, un greuge. Una explicació satisfactòria. La seva conducta és satisfactòria.
satisfactòriament: adv. [LC] D’una manera satisfactòria.
satisfet -a: 1 adj. [LC] Que valora positivament algú o alguna cosa. La mare està molt satisfeta de les dues filles. Estava satisfeta d’haver aconseguit acabar la cursa. Estic molt satisfet de com m’han anat les coses. Satisfets d’haver guanyat, els jugadors van cap al vestidor. Va sortir molt satisfeta de l’audiència amb el president. 2 adj. [LC] Que denota satisfacció. Cara satisfeta. Somriure satisfet. Rialla satisfeta. Mirada satisfeta. Acabà de pintar el quadre i el contemplà amb aire satisfet.
Per tant, podem dir que si a un informe indiquem que l’infant ha adquirit una competència de manera satisfactòria, això vol dir que ha aconseguit de manera satisfactòria l’objectiu marcat i que podeu ho podeu valorar positivament i estar ben satisfetes com a família.
Us proposem ara un exercici d’autoavaluació:
Penseu en 5 coses de la vida diària. Us fem una proposta:
- Fer el llit
- Fer una paella
- Netejar el lavabo
- Canviar una roda
- Cosir un botó
Com us han sortit LES NOTES?
